dimecres, 26 de març de 2014

MENJAR BLANC

Aquesta vegada, pel Memòries, he triat unes postres molt antigues de les que se n'elaboren moltes varietats arreu dels Països Catalans, i que eren molt tradicionals a casa en Marc, el meu marit (...que cursi que em sona això....però, en fi, és aquest el títol oficial...): el menjar blanc. Un menjar blanc, fet en aquest cas amb llet i farina d'arròs -com és típic a Menorca-, que ha quedat boníssim, i que convertirà en festa grossa la sobretaula d'aquest vespre! A més, són unes postres ràpides de preparar, cosa que em convé després de dos dies voltant per Galicia (per qüestions de feina), i agafant vols i patint turbulències virulentes, a hores intempestives...En fi, aquí us deixo la recepta, que he tret, quasi íntegrament, d'un receptari molt interessant que sota el nom de "Els dolços casolans de les nostres iaies", va ser recopilat en el marc del V Cicle de conferències "Història, Cultura Popular i Tradicional del Montsià" (Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, Amposta 7 de juny de 2007)


INGREDIENTS
1 litre de llet
100 grams de sucre
150 grams de farina d'arròs
1 canó de canyella
la pela d'una llimona
canyella en pols

Pel que fa la farina d'arròs, he fet servir aquesta ecològica i integral...que ha anat molt i molt bé!

PREPARACIÓ
Es posa en un cassó la llet, el canó de canyella, la pell de llimona, el sucre i la farina d'arròs.




Es posa al foc i es va remenant sense parar (primer amb batedor i després amb cullera de fusta) fins que la crema espesseeixi.





Traieu la pell de llimona i la canyella i repartiu en els petits recipients escollits per servir aquestes postres  i deixeu refredar.




Abans de servir posar canyella en pols pel damunt. 



Ja veureu, si el prepareu, com repelen els comensals les copes, i queden així de netes!


Ostres...i com ja he anunciat, em falta dir que amb aquesta recepta participo en el Memòries d'aquest mes, dedicat a l'arròs, d'aquí la varietat que us presento feta amb farina d'aquest ingredient!!!


Que vagi de gust!

26 comentaris:

  1. Nena, com us cuideu, quines postres pel sopar d'un dia entre setmana! Ara que, després de l'enrenou d'avions que has tingut, us mereixeu tots un bon sopar amb postres inclosos. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes bones postres sempre fan oblidar una miqueta les incidències viscudes! Petons!

      Elimina
  2. Ostres, quina ignorància històrica i culinària la meva, desconeixia aquestes postres completament Mònica! No sé com deu estar, però per les últimes fotos, diria que ben bo, oi?

    Petons!

    P.D.: Per cert, a mi també em sona com raro això de dir la meva dona, de fet sempre dic la meva parella, jajaja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt i molt bo...d'aquestes postres n'hi ha moltes versions, algunes amb ametlla! Ja veig que tu això de marit i muller, i els possessius que solen acompanyar aquests termes, també et sona massa formals! Petons!

      Elimina
  3. mmmm! M'encanta! Jo només l'he fet un cop i era amb un preparat que em van regalar, ara ja sabré com es fa. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt i molt senzill i rapidíssim de preparar! Crec que, de temps, deus tardar igual que fent servir un preparat! Petons!

      Elimina
  4. caram... quan he llegit el títol de l'entrada m'he pensat que feies el menjablanc de Reus, però no , aquestes postres ens les feia la mare quan érem petits i sempre deixàvem el plat ben escurat. M'has fet recordar bons moments ;-)
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. El de Reus deu portar ametlla...aquesta és la versió menorquina...que a casa hi tenim més tirada perquè era com la preparar la besàvia d'en Marc, que era d'aquesta fantàstica illa!

      Elimina
  5. Reina, com m'agraden aquestes postres!!!

    ResponElimina
  6. Molt i molt bo Mònica!! Això és com remenar el "baúl de los recuerdos" i trobar una joia quan menys t'ho esperes :) Fantàstica aportació al Memòries guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que, com tu, he tirat per la farina d'arròs...! Petons!

      Elimina
  7. Fa molt bona pinta i sembla similar a l'arròs amb llet però amb una textura més líquida, oi?? quina salivera!! petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I sense els entrebancs propis de l'arròs! Petons!

      Elimina
  8. No l' he provat mai. Però, com diu també l' Eva, em recorda al l' arròs amb llet. Serà qüestió de provar-lo!

    ResponElimina
  9. Doncs jo no he provat mai aquesta recepta, a la meva zona no és típic. Però la pinta ho diu tot! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que amb l'internet, acabem coneixent receptes d'arreu! Petons!

      Elimina
  10. Quan erem petits, la meva mare feia de vegades unes postres com aquestes però amb sèmola d'arròs (a casa en deiem "sèmola amb llet"). Estaven boníssimes, però segur que amb farina d'arròs la crema queda més suau que amb sèmola... Ho hauré de provar, que fa molt de temps que no en menjo!.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tinc sèmola d'arròs i estic pensant-ne fer alguna cosa dolça...així que ja tinc una idea! Petons!

      Elimina
  11. Saps que crec que no n'he menjat mai? Però segur que m'agradarà el dia que el tasti... Fa molt bona pinta
    Marta

    ResponElimina
  12. Quines farinetes més bones!! molt bona proposta, l'haurem de tastar algun dia.

    ResponElimina
  13. Tinc un paquet de farina d'arròs, ummm, bona idea!
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
  14. cada cop que el nostre pare anava a Reus ens en portava!!!! a la Moni li encantaba. Moltíssimes gràcies guapa per participar. Petonets

    ResponElimina